Al final d'una entrevista interessant i divertida, llegeixo unes declaracions de Pascal Comelade (El País, 8/10/09) que m'alteren, com a mínim en un primer moment: "Hi ha un punt que penso que sóc català. Però, no. Encara que visc a Ceret, al peu del Canigó, que antigament era Catalunya, allò és francès, tant des del punt de vista cultural com polític. La referència allà és París." És una opinió, però ell viu a Céret de fa molts anys i els catalans del sud com a molt hi anem de tant en tant a fer el turista.Antigament. Aquest adverbi és el que angoixa. Nosaltres, tan vius que ens veiem, convertits en una antiguitat, en una civilització del passat. Antigament. Com a mínim serveix per acceptar que la política s'ha de fer a partir de la realitat i no del mite.
