Els grans mitjans de comunicació, en el moments clau, no serveixen, són inútils, perquè són conservadors de mena i s'entossudeixen a acceptar que la realitat no canvia, que la situació es manté sota control. Ho llegeixo a L'edat de ferro de J. M. Coetzee: al carrer els noiets es fan les milhomes acaparant armes per a la lluita i menyspreant els grans que són massa dèbils i només beuen per oblidar. Riuen en cercle observant la dona que crema al mig del carrer i li tiren més benzina al damunt, no van a escola per "no adaptar-se al sistema", mentre "dels problemes a les escoles, la ràdio no en diu res, la televisió no en diu res, els diaris no en diuen res. En el món que ells projecten, tots els nens del país seuen feliços al pupitre i aprenen l'angle de la hipotenusa i com són els lloros de la selva amazònica."El nostre entorn canvia, res no és el que era, i els mitjans de comunicació de masses ens parlen de la temporada esportiva i dels problemes del veí.
