Aquest dijous no, l'altre, vaig llegir l'article d'en Joan Solà a l'Avui acomiadant-se. També en parlava en David Castillo a l'editorial del suplement. I una setmana després ja és mort. Vaig començar a estudiar filologia fa més de vint anys molt poc engrescat, m'hi vaig apuntar perquè alguna cosa s'havia de fer i les poques hores lectives m'anaven molt bé per compaginar amb l'horari laboral. Però vaig caure de cul pels professors de primera fila que vaig tenir el privilegi de gaudir, professors de debò en el sentit clàssic del terme, que t'ensenyaven a viure, a apassionar-te amb el coneixement, a valorar les nimietats que poden apuntalar una teoria. El professor Solà entenia les classes com jam sessions on tot es descobria i tot es podia debatre, la llengua i les llengües es diseccionaven, s'analitzaven, es comparaven, eren font de deduccions. Ell hi participava com un actor més, evidentment amb més coneixements que la suma de tots els alumnes, però mai no mirava mai ningú des de dalt de la tarima. Molts dels professors que vaig tenir ja estan jubilats, alguns han estat apartats. No vull ser nostàlgic, però molt em temo que la universitat que jo vaig conèixer ja no existeix, la cerca a ultrança de rèdits i guanys materials són mala companyia de la saviesa i la cultura.Punt i a part: recordo que als lavabos no era estrany veure-hi alguna pintada contra el professor, en recordo especialment una que l'acusava de botifler. La pintada no era prou explícita en la seva declamació, però dedueixo que l'acusació era feta per l'esperança de Joan Solà per un Espanya on totes les llengües fossin respectades i, encara més important, estimades. Aquests últims anys -ho sabem pels articles de premsa- el professor va anar canviant, fins a demostrar una repulsió cap a l'Espanya que mai no serà federal ni multilingüe, i també cap als nostres polítics per la seva covardia patològica, alhora que exigia sense complexos als catalans -i en conseqüència a qualsevol poble oprimit- la prioritat de recuperar la dignitat. Ves per on, l'acusat i difamat ha resultat ser un patriota, i m'agradaria saber en quin lloc són els que feien les pintades.
