skip to main |
skip to sidebar
Les administracions públiques tenen tirada a gastar-se els diners en campanyes publicitàries inútils, i les institucions catalanes segur que són capdavanteres en el rànquing. I d'aquestes, sobresurten les campanyes que pretenen promoure la llengua catalana. Suposo que són més inútils que cap altra perquè en el fons no s'ho creuen, o els que s'ho creuen són quatre gats. Quan aquests dies sento a la ràdio una campanya perquè utilizem mòbils en català, no puc evitar de recordar un comentari radiofònic d'en Quim Monzó sobre la telesèrie Ventdelplà que, tan realista com volen fer-la, tan pròxima a la manera de fer dels catalans, que els textos dels mòbils apareixen, quan són en primer pla, en castellà, tot i tractar-se d'un aparell que ofereix el català entre les nombroses opcions.
I com que la realitat supera la ficció, ara la Generalitat es dedica a fer una campanya per capítols per cantar les excel·lències del servei 012, i en el capítol anomenat Persones consumidores (el títol ja sembla de conya), surt en Rodríguez Picó queixant-se que l'internet no li funciona, i què hi surt a la pantalla, doncs és clar: l'Explorer que li diu "Internet Explorer no puede encontrar la página web". Per sort el Mozilla Firefox és gratuït i no podem pensar que en Rodríguez Picó ho fa per garraperia.
Foto d'Agustí Carbonell, El Periódico.
I ara llegeixo l'article de Joan Solà a l'Avui del 8 de novembre: "a Madrid se'ns rifen, no ens prenen seriosament. I això, comento jo, és perquè tampoc no ens respectem nosaltres, que no ens acabem de creure que la llengua que parlem és tan digna i tan rica com les altres." Ell parla de llengua, però és aplicable a qualsevol altre matèria. L'autor abans no parlava així, en els últims anys li he vist un desengany i una radicalització en els plantejaments, i és comprensible si la llengua o les llengües són la raó de la seva feina. I és que al Regne d'Espanya no li importa cap altra llengua que no sigui la castellana, sempre ha estat així, des de la seva fundació, i no té per què canviar.
Però l'article està centrat en el més important de tot, la mare dels ous: no hi ha res a fer si no ens valorem, si no ens estimem. L'opressió existeix en la ment de l'oprimit, aquest en primer lloc ha de lluitar contra si mateix. Ja fa dècades i dècades que els catalans camuflem la baixa autoestima amb cofoisme i viscalavidisme de baixa estofa, som més moderns i més cosmopolites que ningú, però el càncer va desfent per dins. Per això una política de redreçament nacional ha d'anar encaminada prioritàriament a l'augment de l'autoestima com a país, sense caure en el nacionalisme obtús i aïllant, altres esforços són pèrdues de temps que no fan més que desgastar. I, és clar, a Madrid se'ns rifen.
Les administracions públiques tenen tirada a gastar-se els diners en campanyes publicitàries inútils, i les institucions catalanes segur que són capdavanteres en el rànquing. I d'aquestes, sobresurten les campanyes que pretenen promoure la llengua catalana. Suposo que són més inútils que cap altra perquè en el fons no s'ho creuen, o els que s'ho creuen són quatre gats. Quan aquests dies sento a la ràdio una campanya perquè utilizem mòbils en català, no puc evitar de recordar un comentari radiofònic d'en Quim Monzó sobre la telesèrie Ventdelplà que, tan realista com volen fer-la, tan pròxima a la manera de fer dels catalans, que els textos dels mòbils apareixen, quan són en primer pla, en castellà, tot i tractar-se d'un aparell que ofereix el català entre les nombroses opcions.
