Per què Reagrupament? (12)

Perquè s'ha acabat la festa. Els gots tombats competeixen amb els encara drets, els líquids vessen i regalimen com estalactites, taquen la roba dels comensals derrotats que s'estiren per terra com escarabats capgirats. N'hi ha que encara resisteixen arrossegant els peus i topant a una banda i altra, capcots, fent-se la il·lusió que la festa continuarà, que tornarà a ser com abans, o com a mínim que n'arribaran una mica els aires, però els que no són gaire enzes saben que s'enganyen, que és sols una estratagema per no defallir del tot. Els comensals han anat abandonant el local i els que van saber treure profit de la festa, prou hàbils i espavilats per retirar-se abans de l'ensulsiada, ja fa hores que jeuen en l'escalfor del cau, amb el rebost ple i envoltats de servents fidels a l'espera que el nou dia es defineixi.


És absurd pretendre continuar en les despulles de la festa, creure que pot revifar. No hi ha res: ni il·lusió, ni esperança, ni diversió, ni diners. Tot és lament del que ha estat i s'ha deixat perdre. És absurd allargassar-la amb propostes que només se les creu qui les fa, els comensals decents fa temps que són a casa, alguns avorrits i d'altres pensant en un projecte nou. És evident que cal un projecte nou, l'altra opció és desaparèixer i que cadascú es busqui la vida en altres àmbits. Hi ha disparitat a l'hora de decidir projecte, cadascú hi dia la seva i alguns amb aportacions ben estrambòtiques. Alguns diuen que som avorrits de mena i que cal apuntar-se definitivament en un grup més gran i de més futur, amb més opcions, d'altres a l'últim moment pensen que han tingut una gran idea i s'autoproclamen capdavanters d'una festassa que superarà qualsevol altra imaginable. L'única opció inadmissible és quedar-se al que queda de la festa moribunda, amb els vasos tombats i el terra llefiscós i brut, proposant fer-hi millores en les quals ningú no creu.