Per què Reagrupament? (7)

Perquè no es pot ser progressista. La gent gran diu: "si que progresses, has progressat", i és que el progrés té molt bona fama a casa nostra, a diferència del terme que protagonitzava de l'escrit anterior. Però és clar progressar, avançar, només pot ser bo si se sap on es va, si el rumb és el correcte. Grans progressistes han fet prosperar o enfonsar el seu país: Roosevelt, King, Hitler. En el nostre cas, actualment, no és que el rumb sigui adequat o no, el problema és que no en seguim cap, ens movem d'una banda a una altra segons bufi el vent, les enquestes o les tendències de mercat. Aleshores és impossible ser progressista, i imprescindible una aturada per aclarir les idees, però sense adormir-s'hi gaire que tempus fugit!

Després d'una temporada d'idees absolutes i veritats totals hem tingut una bona dosi de relativisme, on ens trobem de ple, però la situació ja comença a pudir, no dóna més de sí, i la societat clama a crits un recanvi. Després de passar-se d'una banda, cal anar cap a l'altra, potser és temps d'un pensiero forte que no sigui dogmàtic ni sectari com molts del segle passat. Avui he sentit una dona que cridava a un representant de Reagrupament que feia campanya en un mercat, després de maleir tot l'establishment polític: "s'ha de tornar a la realitat". Doncs això, després d'una època de somiar truites i mons impossibles, no estaria malament centrar els esforços en el dia a dia. Les elucubracions poden estar bé quan la bossa és plena, però no quan és en vies de fer bancarrota.