Per què Reagrupament? (2)

Perquè no podem votar els que ens han arruïnat. No em consta que en temps de bombolla immobiliària cap ni un dels partits parlamentaris denunciés la sobrevaloració de l'habitatge, ans al contrari la incentivaven. Incentivaven que es construís més i més menystenint l'oferta real, que ens endeutéssim fins al capdamunt perquè -deien- seríem tots rics, toleraven que es destrossessin paratges meravellosos, repetien fins a l'avorriment que les veus apocalíptiques són uns forassenyats, compra ara que demà serà més car.

I tot plegat, per què? Per omplir la bossa. Tots, tots els partits parlamentaris s'han venut el país per una picossada d'or que tot d'un plegat s'ha volatilitzat, i ja només en queda el forat. I encara diuen que la festa continua. Encara pretenen que els creiem i els votem. Milers i milers de famílies i empreses arruïnades, gent que pagarà tota la vida per un bluf, per no-res, una generació perduda pel cap baix, catalans que hauran d'emigrar, que no naixeran, gent que no es podrà permetre projectes ni somnis només per haver perseguit una necessitat bàsica com és tenir un lloc on viure. Si és immoral enriquir-se especulant amb el pa quan hi ha gana, ¿no ho és igualment amb l'habitatge? Ja sé que els polítics no són els únics responsables de la catàstrofe, però com a representats del poble haurien d'haver advertit dels perills i intentar aturar el tsunami en lloc d'animar-lo. No podem votar-los, ens han arruïnat el somni, i la butxaca.