Per què Reagrupament? (4)

Perquè no practica la hipocresia en el llenguatge. La predicció de Mil nou-cents vuitanta-quatre que més s'ha fet realitat no és tan el control absolut a distància, sinó el canvi de sentit de les paraules. La guerra és la pau, la llibertat és l'esclavitud, coses així llegia en els meus anys d'adolescència sense acabar-ho d'entendre. I ara, ai las, no sols ho entenc sinó que ho vivim i patim quotidianament. No hi ha com creure i viure en un món nou fet a mida segons els interessos dels que hi estan instal·lats. Els pobres són els ciutadans de baix poder adquisitiu, els immigrants que treballen per quatre rals són els nouvinguts per integrar. Hi ha tantes expressions tergiversades que és possible elaborar un discurs d'hores i hores únicament amb paraules i girs manipulats.

A Catalunya el fenomen arriba a extrems perillosos, que entre altres conseqüències afecten la salut mental de la població. Els perseguits són els perseguidors i els perseguidors les víctimes, els nacionalistes són els ciutadans i els ciutadans els nacionalistes, els corruptes són els que mantenen el país i els que el mantenen els que cal vigilar, els que callen són els assenyats i els que denuncien els arrauxats, la regió és la nació, les províncies les demarcacions, i la capital la millor botiga del món. ¿Tan costa dir les coses pel seu nom? Estic convençut que el retorn al llenguatge primigeni és una de les principals armes de Reagrupament: a alguns els fa mal a les orelles, a altres els desperta amb brusquedat, però no hi ha millor medicina que dir les coses pel seu nom.