Per què Reagrupament? (8)

Perquè no té deutes. A Catalunya sempre havia estat ben vist l'estalvi, es considerava virtut de les grosses, necessitat substitutòria de l'inexistent estat protector. La tendència va començar a canviar amb l'entrada d'Espanya al capitalisme cap als 60, quan els treballadors pensaven en el sis-cents, la rentadora o unes vacances, en lloc del que havien pensat els seus avantpassats durant generacions. La cosa va anar in crescendo fins fa quatre dies, i no s'ha aturat pas per voluntat pròpia, sinó perquè la mama ja no dóna més de sí. El forat és tan gran que els esforços esmerçats per encobrir-lo ja arriben al ridícul. Pocs anys enrere el que estalviava era idiota, calia endeutar-se per prosperar, palanquejament en deien, i com que la truita si no es gira es crema sembla que la palanca ha petat.

Qui té deutes està collat, ergo no és lliure, això és tan clar que no necessita explicacions. Per molt que els endeutats (persones, empreses, institucions públiques) s'esforcin a aparentar que actuen lliurement, la trista realitat és que no poden fer una passa, no poden emetre un pensament, sense deixar de mirar de reüll els creditors sempre a punt de saltar-los al damunt. Reagrupament ha estat creada en plena crisi, això implica que de diner no gaire, però de deute encara menys. No obstant, la campanya està sent prou digne, amb l'excepció dels mitjans de comunicació de masses, uns altres amb l'aigua dels venciments al coll. Qui no està collat, és lliure. Aquesta llibertat suposa un potencial enorme, un avantatge considerable en contraposició a qualsevol altra proposta política. Cap elector no hauria de deixar passar aquesta realitat a l'hora d'emetre el vot.