Per què Reagrupament? (6)

Perquè no es pot ser conservador. "Que conserva". Evidentment s'ha de ser conservador en unes coses i no ser-ho en altres, però pel que fa a la situació política i democràtica del país, tenint compte el poc que hem evolucionat des que vam canviar del règim aristocràtic al burgès, no en podem ser gaire de conservadors. Hi ha hagut èpoques millors, certament, de creixement i il·lusió, on semblava que sortiríem del forat. Aquesta és una bona paraula, il·lusió col·lectiva per fer coses noves i fer-les bé, il·lusió per canviar a millor s'entèn.

Morta la transició ben aviat es va aixafar la il·lusió, els espavilats que van acaparar el poder se'n van fer càrrec, i la van substituir per una il·lusió falsa, de fer veure: fer veure que el ciutadà té poder decisori, fe veure que els càrrecs públics estan al servei del poble, fer veure que els mitjans de comunicació són independents, fer veure que no hi ha intercanvi de favors. El teatre de la il·lusió, publicitat enganyosa, que pot funcionar un temps (i déu n'hi do el que ha funcionat i encara funciona) però que a la llarga crea repulsió o indiferència. Una repulsió i una indiferència que no han d'evitar que ens animem a participar en un projecte de canvi i millora engrescador i transparent de debò, a fer política.